Josep-Marí GÓMEZ LOZANO i Joan GÓMEZ ALEMANY (Coordinadors)
En el centenari de Vicent Gómez García (1926-2026). Diàlegs amb Salvador Victoria, Josep–Marí Gómez Lozano i Joan Gómez Alemany
En el centenario de Vicente Gómez García (1926-2026). Diálogos con Salvador Victoria, Josep–Marí Gómez Lozano y Joan Gómez Alemany
Textos de Joan Ramon Escrivà, Emili Payà, Javier Moral Martín, Joan Gómez Alemany, Ricardo García Prats, Paco Yáñez, Josep-Marí Gómez Lozano i Marie Claire Decay
A cura de l’edició: Josep Lluís Galiana
Amb la col·laboració de la Fundación-Museo Salvador Victoria, de Robiols de Mora (Teruel), Octubre Centre de Cultura Contemporània (València)
EO050_EdictOràlia Col·lecció
València: EdictOràlia, 2026, 240 p.
ISBN: 978-84-128678-7-9
DL: V-1785-2026
PVP: 35€
gastos de envío incluidos para toda España / shipping costs included for all Spain • para el resto del mundo, consulte coste de envío / for the rest of the world, see shipping cost • otros métodos de pago / other payment methods • contacto/contact : edictoralia@edictoralia.com
En el centenari de Vicent Gómez García (1926-2026). Diàlegs amb Salvador Victoria, Josep-Marí Gómez Lozano i Joan Gómez Alemany
Aquesta publicació acompanya l’exposició En el centenari de Vicent Gómez García (1926-2026). Diàlegs amb Salvador Victoria, Josep-Marí Gómez Lozano i Joan Gómez Alemany, celebrada en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (València) del 17 d’abril al 30 de maig de 2026. El projecte reuneix principalment l’obra de Vicent Gómez i Salvador Victoria, a la qual s’hi sumen el fill i el nét del primer, Josep-Marí Gómez Lozano i Joan Gómez Alemany (coordinadors del catàleg). Un “quartet” de mirades en diàleg des de la pintura i altres disciplines, que entrellacen l’art i la memòria. El llibre inclou textos dels comissaris de l’exposició: Javier Moral Martín i Joan Gómez Alemany, i de diversos autors convidats com ara Joan Ramon Escrivà, Emili Payà, Ricardo García Prats, Paco Yáñez, Josep-Marí Gómez Lozano i Marie-Claire Decay, així com un ampli catàleg d’imatges de les obres exposades i la seua instal·lació en sala.
Esta publicación acompaña la exposición En el centenario de Vicente Gómez García (1926-2026). Diálogos con Salvador Victoria, Josep-Marí Gómez Lozano y Joan Gómez Alemany, celebrada en el Octubre Centre de Cultura Contemporània (València) del 17 de abril al 30 de mayo de 2026. El proyecto reúne principalmente la obra de Vicente Gómez y Salvador Victoria, a la que se suman el hijo y el nieto del primero, Josep-Marí Gómez Lozano y Joan Gómez Alemany (coordinadores del catálogo). Un “cuarteto” de miradas en diálogo desde la pintura y otras disciplinas, que entrelazan el arte y la memoria. El libro incluye textos de los comisarios de la exposición: Javier Moral Martín y Joan Gómez Alemany, y de diversos autores invitados como Joan Ramon Escrivà, Emili Payà, Ricardo García Prats, Paco Yáñez, Josep-Marí Gómez Lozano i Marie-Claire Decay, así como un amplio catálogo de imágenes de las obras expuestas y su instalación en sala.
Pròleg / Prólogo
Joan Ramon Escrivà (Conservador de l’Institut Valencià d’Art Modern_IVAM)
Sempre és un repte prologar un llibre, encara que resulta útil reflexionar sobre la seua estructura habitual, que sol comportar una doble idea: d’una banda, situar al lector en el context adequat per a comprendre el valor de l’obra que abordarà; per un altre, oferir una lectura que, sense anticipar la totalitat del contingut, servisca de guia i reflexió sobre el projecte que es presenta. Quan el llibre tracta principalment de dos artistes com Vicent Gómez García (València, 1926-2012) i Salvador Victoria Marz (Rubiols de Mora, 1928-Alcalá de Henares, 1994), les trajectòries dels quals, encara que paral·leles en origen, han tingut una projecció i reconeixement diferent, esta tasca adquirix una rellevància encara major. La present publicació, que acompanya l’exposició commemorativa del centenari del naixement de Vicent Gómez (1926-2026), constituïx un esforç per reconstruir i actualitzar la memòria artística d’estos dos artistes, posant en relació els seus llenguatges i subratllant el seu compromís amb la història de l’art.
Siempre es un reto prologar un libro, aunque resulta útil reflexionar sobre su estructura habitual, que suele comportar una doble idea: por un lado, situar al lector en el contexto adecuado para comprender el valor de la obra que va a abordar; por otro, ofrecer una lectura que, sin anticipar la totalidad del contenido, sirva de guía y reflexión sobre el proyecto que se presenta. Cuando el libro trata principalmente de dos artistas como Vicente Gómez García (Valencia, 1926-2012) y Salvador Victoria Marz (Rubielos de Mora, 1928-Alcalá de Henares, 1994), cuyas trayectorias, aunque paralelas en origen, han tenido una proyección y reconocimiento diferente, esta tarea adquiere una relevancia aún mayor. La presente publicación, que acompaña la exposición conmemorativa del centenario del nacimiento de Vicente Gómez (1926-2026), constituye un esfuerzo por reconstruir y actualizar la memoria artística de estos dos artistas, poniendo en relación sus lenguajes y subrayando su compromiso con la historia del arte.
Vicent Gómez es va formar a l’Escola Superior de Belles Arts de València, un entorn en el qual coincidí amb altres artistes de referència com Joan Genovés, Doro Balaguer o Salvador Victoria, qui per fortuna va tindre un reconeixement molt major que Gómez García. Este context educatiu, marcat per la postguerra i la persistència de models acadèmics i tradicionals, va condicionar la mirada dels jovens artistes: d’una banda, els va obligar a trencar amb un llegat rígid i conservador; per un altre, els va impulsar a explorar noves possibilitats estètiques, a dialogar amb les avantguardes europees i a generar la seua pròpia veu artística. València, entre Madrid i Barcelona, ha solgut arrossegar un cert provincianisme que els artistes trencaren gràcies als seus viatges i contactes. Per a Gómez García, esta recerca constant de renovació es va traduir en una obra caracteritzada per la multiplicitat de llenguatges, que, sobretot, es començà a albirar una mica tardanament, segurament per no haver tingut l’oportunitat de viatjar a l’estranger, especialment a París, on varen viure tots els anteriors artistes. Vicent compaginà el realisme i la figuració, l’abstracció i el geometrisme, l’art matèric i el constructivisme, i fins i tot la hibridació de pràctiques com la pintura i l’escultura en les seues “pictoescultures”.
Vicente Gómez se formó en la Escuela Superior de Bellas Artes de Valencia, un entorno en el que coincidió con otros artistas de referencia como Juan Genovés, Doro Balaguer o Salvador Victoria, quien por fortuna tuvo un reconocimiento mucho mayor que Gómez García. Este contexto educativo, marcado por la posguerra y la persistencia de modelos académicos y tradicionales, condicionó la mirada de los jóvenes artistas: por un lado, los obligó a romper con un legado rígido y conservador; por otro, los impulsó a explorar nuevas posibilidades estéticas, a dialogar con las vanguardias europeas y a generar su propia voz artística. Valencia, entre Madrid y Barcelona, ha solido arrastrar cierto provincianismo que los artistas rompieron gracias a sus viajes y contactos. Para Gómez García, esta búsqueda constante de renovación se tradujo en una obra caracterizada por la multiplicidad de lenguajes, que, sobre todo, se empezó a vislumbrar algo tardíamente, seguramente por no haber tenido la oportunidad de viajar al extranjero, especialmente a París, donde vivieron todos los anteriores artistas. Vicente compaginó el realismo y la figuración, la abstracción y el geometrismo, el arte matérico y el constructivismo, e incluso la hibridación de prácticas como la pintura y la escultura en sus “pictoesculturas”.
Pel que fa a Salvador Victoria, la seua formació i estada a París li va permetre accedir més prompte a les influències internacionals (especialment l’informalisme), consolidant un llenguatge principalment abstracte, caracteritzat per l’exploració de formes circulars i geomètriques.
En lo que respecta a Salvador Victoria, su formación y estancia en París le permitió acceder más temprano a las influencias internacionales (especialmente el informalismo), consolidando un lenguaje principalmente abstracto, caracterizado por la exploración de formas circulares y geométricas.
Un dels eixos fonamentals d’este llibre i de l’exposició que l’acompanya és el diàleg intergeneracional i estètic entre Vicent Gómez i Salvador Victoria, però el diàleg no es limita només a la generació de Gómez i Victoria. L’obra de Josep-Marí Gómez Lozano (València, 1957), fill de Vicent, amb qui col·laborà en nombroses obres, afig un component generacional que connecta passat i present. A esta línia familiar se suma Joan Gómez Alemany (València, 1990), net de Vicent, la pràctica artística del qual expandix el llegat familiar també en la pintura, però a més cap a la cinematografia o les “partitures gràfiques”, hibridant les arts entre si.
Uno de los ejes fundamentales de este libro y de la exposición que lo acompaña es el diálogo intergeneracional y estético entre Vicente Gómez y Salvador Victoria, pero el diálogo no se limita solo a la generación de Gómez y Victoria. La obra de Josep-Marí Gómez Lozano (Valencia, 1957), hijo de Vicente, con quien colaboró en numerosas obras, añade un componente generacional que conecta pasado y presente. A esta línea familiar se suma Joan Gómez Alemany (Valencia, 1990), nieto de Vicente, cuya práctica artística expande el legado familiar también en la pintura, pero además hacia la cinematografía o las “partituras gráficas”, hibridando las artes entre sí.
El llibre arreplega no sols les obres exposades, sinó també un conjunt de textos crítics i reflexions personals que enriquixen la lectura de les peces: des de la introducció d’Emili Payà, encarregat de les exposicions en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), fins als assajos de Ricardo García Prats, director de la Fundación Museo Salvador Victoria, i de l’escriptor i crític musical Paco Yáñez, que establix connexions entre la pintura i el so. Així mateix, els textos de Josep-Marí Gómez Lozano i de Joan Gómez Alemany aporten perspectives íntimes i vitals sobre la creació i la col·laboració familiar, demostrant com l’obra de Gómez García es projecta més allà de l’estrictament visual. Fins i tot el testimoniatge de Marie Claire Decay, viuda de Salvador Victoria i presidenta d’honor de la seua fundació, amplia la mirada cap al context valencià i la memòria dels artistes.
El libro recoge no solo las obras expuestas, sino también un conjunto de textos críticos y reflexiones personales que enriquecen la lectura de las piezas: desde la introducción de Emili Payà, encargado de las exposiciones en el Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), hasta los ensayos de Ricardo García Prats, director de la Fundación Museo Salvador Victoria, y del escritor y crítico musical Paco Yáñez, que establece conexiones entre la pintura y el sonido. Asimismo, los textos de Josep-Marí Gómez Lozano y de Joan Gómez Alemany aportan perspectivas íntimas y vitales sobre la creación y la colaboración familiar, demostrando cómo la obra de Gómez García se proyecta más allá de lo estrictamente visual. Incluso el testimonio de Marie Claire Decay, viuda de Salvador Victoria y presidenta de honor de su fundación, amplía la mirada hacia el contexto valenciano y la memoria de los artistas.
L’elecció de 2026 com a data commemorativa del centenari del naixement de Vicent Gómez, que casualment va nàixer el mateix any que el seu amic Joaquim Michavila (1926-2016), afig un element simbòlic essencial: ens convida a llegir l’obra de Gómez en relació amb el seu temps. La seua pràctica artística no pot entendre’s de manera aïllada i ha de relacionar-se amb l’art valencià de postguerra, que va tindre en el grup Els Set (al qual pertanyia) un exemple paradigmàtic. Este col·lectiu es formà a finals dels anys quaranta en l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, impulsat per un grup de joves artistes disposats a trencar amb l’academicisme “sorollista” que encara predominava en l’ensenyança oficial i la vida cultural valenciana. Sota la denominació d’Els Set, iniciaren la seua marxa en 1948, constituïts en origen pels artistes que conformaven este número: Vicente Castellano, Vicent Fillol, Juan Bautista Llorens, Ricardo Hueso, José Masiá, Joan Genovés i Vicent Gómez. Més tard, s’incorporarien en substitució d’alguns dels anteriors, Joaquim Michavila, Ángeles Ballester i Eusebi Sempere, entre altres. Este grup es va proposar una major implicació social i cultural, organitzant prop d’una vintena d’activitats, exposicions i programes de difusió de l’art amb mitjans limitats, però amb una voluntat de ruptura clara enfront de les tendències imperants.
La elección de 2026 como fecha conmemorativa del centenario del nacimiento de Vicente Gómez, que casualmente nació el mismo año que su amigo Joaquín Michavila (1926-2016), añade un elemento simbólico esencial: nos invita a leer la obra de Gómez en relación con su tiempo. Su práctica artística no puede entenderse de manera aislada y debe relacionarse con el arte valenciano de posguerra, que tuvo en el Grupo Los Siete (al que pertenecía) un ejemplo paradigmático. Este colectivo se formó a finales de los años cuarenta en la Escuela Superior de Bellas Artes de San Carlos de Valencia, impulsado por un grupo de jóvenes artistas dispuestos a romper con el academicismo sorollista que aún predominaba en la enseñanza oficial y la vida cultural valenciana. Bajo la denominación de Los Siete, iniciaron su andadura en 1948, constituidos en origen por los artistas que conformaban dicho número: Vicente Castellano, Vicente Fillol, Juan Bautista Llorens, Ricardo Hueso, José Masiá, Juan Genovés y Vicente Gómez. Más tarde, se incorporarían en sustitución de algunos de los anteriores, Joaquín Michavila, Ángeles Ballester y Eusebio Sempere, entre otros. Este grupo se propuso una mayor implicación social y cultural, organizando cerca de una veintena de actividades, exposiciones y programas de difusión del arte con medios limitados, pero con una voluntad de ruptura clara frente a las tendencias imperantes.
Els Set no eren un moviment homogeni en estil (les seues propostes abastaven des de la figuració fins als primers acostaments a l’abstracció) però sí que compartien el desig d’articular un espai creatiu i crític que connectara la plàstica valenciana amb els corrents més avançats de postguerra. La seua activitat, encara que breu (1948-1954), fou intensa: varen coordinar exposicions col·lectives amb artistes convidats i varen portar l’art renovador a nous públics, fins i tot promovent visites escolars a museus com a part d’una pedagogia del gust artístic. Recentment vaig comissariar, junt a Nacho París, l’exposició Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960 en l’IVAM, en la qual el grup Els Set, al costat de molts altres artistes, va estar present. Esta mostra dialogava amb una altra anterior, celebrada en la mateixa institució entre el 23 de juliol de 2015 i el 3 de gener de 2016, comissariada per Román de la Calle i per mi mateix, titulada Col·lectius artístics a València sota el franquisme (1964-1976). Cite estos exemples, acompanyats a més de les seues respectives publicacions, perquè permeten situar-nos (també des de la meua pròpia experiència) en el context d’un fructífer desenrotllament de l’art valencià que, no obstant això, continua sent en part poc valorat. Des d’un altre context i dimensions, encara que lligat també a l’art valencià, la present exposició, En el centenari de Vicent Gómez García (1926-2026), diàlegs amb Salvador Victoria, Josep-Marí Gómez Lozano i Joan Gómez Alemany, ens continua descobrint l’art que es va realitzar i es realitza en les nostres terres.
Los Siete no eran un movimiento homogéneo en estilo (sus propuestas abarcaban desde la figuración hasta los primeros acercamientos a la abstracción) pero sí compartían el deseo de articular un espacio creativo y crítico que conectase la plástica valenciana con las corrientes más avanzadas de posguerra. Su actividad, aunque breve (1948-1954), fue intensa: coordinaron exposiciones colectivas con artistas invitados y llevaron el arte renovador a nuevos públicos, incluso promoviendo visitas escolares a museos como parte de una pedagogía del gusto artístico. Recientemente comisarié, junto a Nacho París, la exposición Atreverse a más. Valencia antes del arte normativo. 1947-1960 en el IVAM, en la que el Grupo Los Siete, junto a muchos otros artistas, estuvo presente. Esta muestra dialogaba con otra anterior, celebrada en la misma institución entre el 23 de julio de 2015 y el 3 de enero de 2016, comisariada por Román de la Calle y por mí mismo, titulada Colectivos artísticos en Valencia bajo el franquismo (1964-1976). Cito estos ejemplos, acompañados además de sus respectivas publicaciones, porque permiten situarnos (también desde mi propia experiencia) en el contexto de un fructífero desarrollo del arte valenciano que, sin embargo, continúa siendo en parte poco valorado. Desde otro contexto y dimensiones, aunque ligado también al arte valenciano, la presente exposición, En el centenari de Vicent Gómez García (1926-2026), diàlegs amb Salvador Victoria, Josep-Marí Gómez Lozano i Joan Gómez Alemany, nos sigue descubriendo el arte que se realizó y realiza en nuestras tierras.
Espere que el lector se submergisca en estes pàgines amb la mateixa curiositat i obertura que caracteritza l’obra dels artistes que s’arrepleguen en esta exposició. En els diferents llenguatges, tècniques i materials que ací es presenten, es pot percebre el pas del temps i com la creació artística no sols reflectix la societat que la produïx, sinó que també convida a transformar-la. Que este llibre servisca, en suma, com un homenatge i una invitació a mantindre viu el diàleg entre generacions, estils i sensibilitats, i a reconéixer la riquesa i la pluralitat d’un art valencià que, encara que a vegades invisibilitzat, continua ressonant amb força i actualitat.
Espero que el lector se sumerja en estas páginas con la misma curiosidad y apertura que caracteriza la obra de los artistas que se recogen en esta exposición. En los distintos lenguajes, técnicas y materiales que aquí se presentan, se puede percibir el paso del tiempo y cómo la creación artística no solo refleja la sociedad que la produce, sino que también invita a transformarla. Que este libro sirva, en suma, como un homenaje y una invitación a mantener vivo el diálogo entre generaciones, estilos y sensibilidades, y a reconocer la riqueza y la pluralidad de un arte valenciano que, aunque a veces invisibilizado, sigue resonando con fuerza y actualidad.
DOSIER DE PRENSA
L’Octubre Centre de Cultura Contemporània presenta l’exposició En el centenari de Vicent Gómez García (1926-2026), diàlegs amb Salvador Victoria Marz, Josep-Marí Gómez Lozano i Joan Gómez Alemany, comissariada per Javier Moral Martín i Joan Gómez Alemany. Una proposta que planteja un encontre entre quatre artistes de diferents èpoques, llenguatges i generacions, a partir del concepte de diàleg entés en la seua dimensió visual.
Partint del centenari de Vicent Gómez García (1926-2012), la mostra proposa per primera vegada el seu encontre expositiu amb el pintor aragonés Salvador Victoria (1928-1994), company de formació a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. A aquest diàleg s’hi sumen dues generacions posteriors, el fill i col·laborador estret de Vicent, Josep-Marí Gómez (1957), que presenta obra pròpia i treballs realitzats conjuntament amb el seu pare, i el seu nét, Joan Gómez Alemany (1990), que aporta una mirada contemporània des de la pintura, el cinema i la creació expandida.
El projecte explora la hibridació d’estils, tècniques i sensibilitats, configurant un espai de ressonàncies estètiques i vitals entre abstracció geomètrica, pintura figurativa i pràctiques interdisciplinàries. Les obres es presenten com un “quartet” de veus que dialoguen entre si, generant una experiència expositiva oberta, relacional i quasi musical, on la individualitat de cada artista es preserva però es posa en tensió amb la resta per generar noves formes de lectura i percepció.
L’exposició compta amb la col·laboració de diverses entitats i associacions com el Museo Salvador Victoria, EdictOràlia, CINEA, Liquen Records i ACICOM. ElMuseo Salvador Victoria (Rubielos de Mora, Terol) ha cedit generosament 25 obres per a l’ocasió, amb el suport del seu director Ricardo García Prats i de la seua presidenta d’honor Marie Claire Decay. El projecte es completa amb un catàleg editat per EdictOràlia llibres i publicacions, que recull huit textos de diferent autoria, i les imatges de les obres exposades.
En paral·lel a l’exposició s’han programat diverses activitats relacionades. El 22 d’abril a les 19:30h tindrà lloc CINEA en curt: diàlegs audiovisuals, sessió comissariada per Javier Moral Martín i Jordi Revert Gomis, amb projecció de peces audiovisuals, presentació del projecte CINEA (grup d’investigació vinculat a la Universitat Politècnica de València) i col·loqui obert al públic. El 12 de maig a les 19:30h se celebrarà la presentació del catàleg i el programa Vicent Gómez García des del cinema, amb projecció de curtmetratges de Joan Gómez Alemany dedicats a l’artista. Finalment, el 27 de maig a les 19:30h tindrà lloc el concert-presentació del disc TAR del trio Josep Lluís Galiana, Jesús Gallardo i Matías Riquelme, editat per Liquen Records, amb projeccions visuals de pintura de Vicent Gómez i amb motiu del desé aniversari del segell, en una proposta d’improvisació lliure i diàleg audiovisual en directe.