Josep MIR

apunts del carner

València: EdictOràlia, 2022, 180 pp.

Pròleg de Manel Rodríguez-Castelló

Il·lustració de portada de Carla Galiana

Edició a cura de Josep Lluís Galiana. Amb la col·laboració del Laboratori per a la Investigació de Processos Creatius Contemporanis AD LAB

ISBN: 978-84-123485-6-9

PVP: 18€

gastos de envío incluidos para toda España / shipping costs included for all Spain • para el resto del mundo, consulte coste de envío / for the rest of the world, see shipping cost • otros métodos de pago / other payment methods • contacto/contact : edictoralia@edictoralia.com

_________________

Ni l’agnus Hominis ni «una veu que crida en el desert», ni temps d’advent ni pentecosta, doncs. Aquests apunts del carner són el desfici d’anotar un νόος, una ment, i de refrenar-li la inclinació a la dissipació psíquica: anímica. Poca cosa més. O sí. Que pot ser que de vegades «El monjo negre», de Txékhov, li faça la gara-gara amb capcioses tautologies: “—Pensa el que vulguis —va dir el monjo, i va fer un somriure discret—. Existeixo en la teva imaginació, i la teva imaginació forma part de la natura; per tant, existeixo en la natura. […] Amic meu, les persones sanes i normals són únicament els mediocres, gent del ramat”.

Rebecs del món, ja us ho fareu. Regaleu-vos-hi, si us ve de gust. O no. A compte vostre.

josep mir. Nat el 1956, a Mislata (l’Horta. País Valencià).

Titulitis, poca cosa.
Premitis, poca cosa.
Publicacionitis, poca cosa.
Coturnsitis, poca cosa.
Preeminencialitis, poca cosa.

Poca cosa, xe! Caldrà concloure. Si la mediocritat és mediocre, ja va bé. Imagineu-vos que, a més a més, fos abundosa i impressionant, que gallejàs i fos abrandada, ens n’aborronaríem, val a dir. Bé, aleshores podem tenir-lo per una mediocritat discreta, eixatada, eixorivida, però sediciosa i sorna, cosa que tampoc no és cas d’anar exhibint pertot arreu fins a fer-la arrogant i desmesurada en la seua penúria.

«Aforismes, diàlegs, escolis, comentaris, notes de lectura, etimologies, versos, reflexions sobre el curs del riu que se’n va i que hi roman» és el què hi trobarà el lector a apunts del carner, escriu l’escriptor Manel Rodríguez-Castelló al seu pròleg. Hi trobàrem «la indispensable polisèmia que ens fa ballar sobre la corda fluixa de la literatura i que el coneixement i la raó s’encarregaran de tibar a cada passa». El poeta d’Alcoi recomana: «Prenga’s el lector seriosament totes les pistes que l’autor va sembrant, perquè josep mir no parla mai debades sinó per parlar. Què és aquest llibre divertidíssim i ja imprescindible, que el lector té entre mans? Un reconeixement de la pròpia ignorància, la de tots, escriptura de la passió pel coneixement, autèntica jàssena de l’edifici literari que està a punt d’obrir les portes d’un palau on viu la mirada orba de Tirèsies, tal vegada perquè el més important sempre és ocult als ulls i només pot ser desvelat o entrellucat per la llum afòtica de la ment. I com el temps no existeix, no podem enunciar les causes ni els perquès, només elaborar els com. No podrem determinar què passarà perquè el temps no existeix, ja ho hem dit, com no existia la formulació verbal del futur en el grec antic».

DOSIER DE PREMSA

‘Apunts del carner’, de Josep Mir

per Manel Rodríguez-Castelló, La Veu dels Llibres, dissabte, 19 de novembre de 2022

Josep Mir (Mislata, 1956) va aplegar en 2019 la seua obra poètica en el volum Rellent (poesia completa 1977-2019), que inclou 18 poemaris, entre opuscles, grups de poemes esparsos i llibres. Amb el seu Viure no és necessari, navegar sí, l’autor encetava en 1986 l’aventura editorial de La Forest d’Arana. Llegint ara aquests Apunts del carner no costa gens recrear la màxima que Plutarc posa en boca del general romà Pompeu amb un nou binomi: escriure no és necessari, llegir sí.

Que l’ofici de lector precedeix el d’escriptor, que la lectura és indispensable per al fonament de l’escriptura, que n’és conseqüència voluntariosa, són coses evidents. Però argumentar-les amb la solvència amb què Mir ho fa al llarg d’aquests escrits, és una manera eficaç de defensar l’equilibri necessari entre les dues accions en uns temps presidits per la banalització literària i cultural que provoca la preeminència abassegadora de l’escriptura convertida en xerrameca mercantil, crescuda exponencialment en absència d’una massa de lectors consistent i ben formada. La lectura és la base crítica i autocrítica necessària per corregir la deriva literària i la seua desactivació com a revulsiu social quan pretenen minimitzar-ne l’impacte crític. Apunts del carner demana i practica l’equilibri entre lectura i escriptura. De fet, la lectura com a conversa inacabable amb tot el que és o ha sigut i l’observació minuciosa de la realitat són el principal estímul d’aquest llibre. L’escriptura com a formalització d’aquest diàleg en l’espai-temps, com a recerca de la precisió literària, no té més sentit per a Josep Mir que el que dona la forma.

Què són, doncs, aquests Apunts del carner (hipomnemata)? Un material que s’esmuny com les anguiles en la llibertat del moviment per l’aigua tèrbola i fangosa de la realitat: 863 notes escrites entre agost de 2019 i novembre de 2021. Dietari impersonal caracteritzat per la circumstància que qui l’escriu és Josep Mir, literatura del no-jo contra infatuacions ridícules i alguns noms sagrats, generosa en admiracions. Assaigs que donen forma al proverbial humanus sum, humani nihil a me alienum puto, incloses construccions divinals, sempre humanes, mitologies i collons de vaques filosòfiques, per denunciar els paranys i posar els discursos alienants contra les cordes amb la paciència traçuda de l’aranya i el cinisme empedreït i pacífic del gos.

Què és aquest llibre únic, lúdic i lúcid, divertit i seriós, que discorre a trenc de llàgrima i rialla? El resultat de la saviesa d’haver navegat i viscut a tota vela, de lectures infinites subratllades amb llapis de dos colors, de l’abraçada feliç de dues fílies que se sumen com en pocs casos en la nostra literatura, filosofia i filologia, fruit d’un esforç intel·lectual rigorós i tenaç.

Joan Belló, Va de Llibres_Fundació FULL_Panorama_Levante-EMV, 26 de setembre de 2022