CEMENTERIO ATÁVICO / CEMENTIRI ATÀVIC

 

 

Cruchaga, André. CEMENTERIO ATÁVICO / CEMENTIRI ATÀVIC. València: EdictOràlia Llibres i Publicacions, 2020, 140 p.

Edició bilingüe. Traducció i nota de Pere Bessó.
Il·lustració de portada de Carla Galiana.
A cura de l’edició Josep Lluís Galiana.

Aquesta edició ha sigut traduïda amb una ajuda de la GENERALITAT VALENCIANA i amb la col·laboració del Laboratori per a la Investigació de Processos Creatius Contemporanis AD LAB.

ISBN: 978-84-122173-2-2

PVP: 15€




gastos de envío incluidos para España / shipping costs included for Spain — para el resto del mundo, compre en Librerantes / for the rest of the world, shop at Librerantes

____________________________________

Cementerio atávico es un poemario escrito en prosa poética breve, en el cual el autor aborda diversos tópicos de la existencia humana haciendo uso de una estética propia del superrealismo. Es, asimismo, poesía distópica y escéptica en cuanto a su temporalidad y contenido, además de los diferentes matices circulares y metafóricos en los que navega el poeta. Escrito en 2020 por André Cruchaga, este texto «facilita una gestión diferente de la percepción del mundo y eso, en sí mismo, creo que transgrede el ámbito poético», explica el autor. El libro contiene cincuenta y nueve poemas. Nacido en Nueva Concepción, Chalatenango (El Salvador), André Cruchaga es una de las voces líricas más importantes del actual panorama literario en Hispanoamérica.

André Cruchaga (El Salvador, 1957) es una voz imprescindible de la actual poesía de Hispanoamérica. Además de poeta, ejerció la docencia desde el nivel primario hasta el universitario. Tiene en su haber diversos premios obtenidos en su país. Muchas de sus obras han sido traducidas a diversas lenguas como el catalán por el poeta Pere Bessó: Sublimació de la nit / Sublimación de la noche, Viaje póstumo / Viatge pòstum, Vía libre / Via lliure, Calles / Carrers; el euskera: Oscuridad sin fecha / Data gabeko iluntasuna; el rumano: Tablou de cenuşă / Cuaderno de ceniza, Post-Scriptum; el inglés: Lejanía / Away; el francés: Viajar de la ceniza / Voyage à travers les cendres… Su obra inédita es profusa y su poesía recoge los dramas íntimos del ser humano.

Cementerio atávico / Cementiri atàvic ha sido publicado en edición bilingüe, gacias a la traducción del poeta valenciano Pere Bessó, que ya ha traducido diversos poemarios del escritor salvadoreño a lo largo de la última década. Pere Bessó (València, 1951) es licenciado en Filología Moderna. Catedrático de Lengua y Literatura Españolas en el IES La Morería (Mislata, València) hasta su jubilación. Ganador de numerosos premios como el Ausiàs March (Gandia, 1987), el Vicent Andrés Estellés en los XXIX Premis Octubre (València, 2000) o el Josep Maria Ribelles (Puçol, 2009), Pere Bessó es, sin duda, una de las figuras literarias más influyentes de la poesía catalana contemporánea en el País Valenciano. Infatigable agitador de la escena poética valenciana desde la década de 1970 en sus diversas vertientes como la escritura, la traducción, la edición y las tertulias literarias, Bessó destaca por su extensa obra, cerca de una treintena de libros publicados, en la que explora una gran cantidad de temas y discursos poéticos, textualidades, imágenes y recursos.

La portada del libro está presidida por una ilustración de Carla Galiana.

Cementiri atàvic és un poemari escrit en prosa poètica breu, en el qual l’autor aborda diversos tòpics de l’existència humana fent ús d’una estètica pròpia del superrealisme. És, així mateix, poesia distòpica i escèptica quant a la seua temporalitat i contingut, a més dels diferents matisos circulars i metafòrics en els quals navega el poeta. Escrit en 2020 per André Cruchaga, nascut a Nueva Concepción, Chalatenango (El Salvador), el text ha estat publicat en edició bilingüe, gràcies a la traducció del poeta valencià Pere Bessó, qui ja ha traduït diversos poemaris de l’escriptor salvadorenc tot al llarg de l’última dècada. Llegir aquests poemes «facilita una gestió diferent de la percepció del món i açò, en sí mateix, crec que transgredeix l’àmbit poètic», explica l’autor. El llibre conté cinquanta-nou poemes.

André Cruchaga (El Salvador, 1957) és una veu imprescindible en la poesia actual d’Hispanoamèrica. A més de poeta, va exercir la docència des del nivell primari fins a l’universitari. Té en el seu haver diversos premis obtinguts al seu país. Moltes de les seues obres han sigut traduïdes a diverses llengües com ara el català pel poeta Pere Bessó: Sublimació de la nit / Sublimación de la noche, Viaje póstumo / Viatge pòstum, Vía libre / Via lliure, Calles / Carrers; el basc: Oscuridad sin fecha / Data gabeko iluntasuna; el romanès: Tablou de cenuşă / Cuaderno de ceniza, Post-Scriptum; l’anglès: Lejanía / Away; el francès: Viajar de la ceniza / Voyage à travers les cendres… La seua obra inèdita és profusa i la seua poesia recull els drames íntims de l’ésser humà.

Pere Bessó (València, 1951) és llicenciat en Filologia Moderna. Catedràtic de Llengua i Literatura Espanyoles en el IES La Moreria (Mislata) fins a la seua jubilació. Guanyador de nombrosos premis com ara l’Ausiàs March (Gandia, 1987), el Vicent Andrés Estellés de poesia als XXIX Premis Octubre (València, 2000) o el Josep Maria Ribelles (Puçol, 2009), Pere Bessó és, sens dubte, una de les figures literàries més influents de la poesia catalana contemporània al País Valencià. Infatigable agitador de l’escena poètica valenciana des de la dècada de 1970 en les seues diverses vessants com l’escriptura, la traducció, l’edició i les tertúlies literàries, Bessó destaca per la seua extensa obra, gairebé una trentena de llibres publicats, en la qual explora una gran quantitat de temes i discursos poètics, textualitats, imatges i recursos. 

 

Nota de traductor

En primer lugar, conviene remarcar que soy un lector apasionado de la poesía de André Cruchaga desde hace más de quince años. Durante todo este tiempo he traducido un buen número de poemas —y libros— del poeta salvadoreño a nuestra lengua, convencido del hecho de que la escritura del maestro de El Salvador merecía ser conocida no solo como experiencia inseparable de la práctica poética, sino como motor de indagación y reflexión del sentido del pensamiento poético que aflora en cada uno de sus textos.

Cementerio atávico mantiene el punto inicial de provocación del poeta en su equidistancia del sueño del Verbo (la raíz de los poetas barrocos, singularmente castellanos) y los atisbos de la vanguardia europea, junto con el distanciamiento, respetuoso pero decidido, de las voces indianas de los hijos y nietos de Rubén Darío. Justamente esto es algo que lectoras y lectores de André Cruchaga encuentran en la riqueza de citas que rodean la reflexión de sus poemas: la universalización de las voces mistrales que empoderan los temas más queridos e iterantes del camino creativo mágico y, a la vez, epistemológico de la poesía cruchaguesca.

La insurrección de la muerte cotidiana, el éxtasis de la metáfora en el lecho oscuro del sesgo, el apocalipsis de la impaciencia en la continua sucesión de las palabras rebeldes, la electricidad de los ojos ciegos a regañadientes del deseo convertido en incendio, la sombra de los dioses caídos a la imagen y semejanza del vate poeta, las voces del calendario que regresan al paraíso perdido de la infancia, pero también el destino desafortunado de la condición humana y la desesperanza en las olas de la inexistencia más allá del poema…

El poeta en la soledad de su espejo, más allá del alter ego, saborea la transustanciación de su paisaje. Él es, pues, la materia y finitud, límite soñado de su mismo poema. Pessoa ya había advertido que el poeta construía el telar de la araña en el cielo de sus versos. René Char reenciende, ay, en los versos de Cruchaga el furor y el misterio, la génesis del fuego del partisano ensimismado en las horas de las lluvias del cementerio atávico.

Pere Bessó
diciembre 2020

Nota de traductor

En primer lloc, convé remarcar que sóc un lector apassionat de la poesia d’André Cruchaga des de fa més de quinze anys. Durant tot aquest temps he traduït un munt de poemes —i llibres— del poeta salvadorenc a la nostra llengua, convençut del fet que l’escriptura del mestre d’El Salvador mereixia ser coneguda no només com a experiència indestriable de la pràctica poètica, sinó encara com a motor d’indagació i reflexió del sentit del pensament poètic que aflora en cadascun dels seus textos.

Cementiri atàvic manté el punt inicial de provocació del poeta en la seua equidistància del somni del Verb (l’arrel dels poetes barrocs, singularment castellans) i els besllums de l’avantguarda europea, junt amb el distanciament, respectuós però decidit, de les veus indianes dels fills i néts de Rubén Darío. Justament això és quelcom que lectores i lectors d’André Cruchaga troben en la riquesa de cites que envolten la reflexió dels seus poemes: la universalització de les veus mestrals que empoderen els temes més volguts i iterants del camí creatiu màgic i, alhora, epistemològic de la poesia cruchaguesca.

La insurrecció de la mort quotidiana, l’èxtasi de la metàfora al llit fosc del biaix, l’apocalipsi de la impaciència en el seguit continu dels mots rebels, l’electricitat dels ulls cecs a contracor del desig esdevingut incendi, l’ombra dels déus caiguts a la imatge i semblança del vat poeta, les veus del calendari que retornen al paradís perdut de la infantesa, però també el destí malaurat de la condició humana i la desesperança en les ones del desésser enllà del poema…

El poeta en la solitud del seu espill, enllà de l’alter ego, assaboreix la transsubstanciació del seu paisatge. Ell és, doncs, la matèria i finitud, límit ensomiat del seu mateix poema. Pessoa ja havia advertit que el poeta bastia el teler de l’aranya en el cel dels seus versos. René Char reencèn, ai las, en els versos de Cruchaga el furor i el misteri, la gènesi del foc del partisà abstret en les hores de les pluges del cementiri atàvic.

Pere Bessó
desembre 2020