SONS COMPARTITS. Poemes, textos i pretextos – 2018

sons compartits

 

Galiana, Josep Lluís. SONS COMPARTITS. Poemes, textos i pretextos. València: EdictOràlia Llibres i Publicacions, 2018, 112 p.

ISBN: 978-84-945465-6-3

PVP: 12€

 




(gastos de envío incluidos / shipping costs included)
Otros métodos de pago / Other payment methods
Envíos certificados / Registered mail
contact : edictoralia@edictoralia.com

 

sons compartits és el primer poemari del músic, escriptor i editor valencià Josep Lluís Galiana. Amb aquest volum, EdictOràlia enceta una nova col·lecció dedicada a la poesia. Sense un nítid fil conductor, encara que sí amb algunes línies melòdiques recurrents o alguns motius i temes recursius, aquesta selecció de poemes, textos i pretextos fa partícip al lector d’una experiència sonora, quasi musical.

El seu caràcter fragmentari no és una casualitat, més bé és el resultat d’una no intenció, d’una hibridació de gèneres, d’una atzarosa manera de viure l’escriptura, d’una necessitat d’experimentar amb les sonoritats. “I és que Galiana ha escrit els seus sons com un llibre incomplet i desordenat, assegura Maria Tomàs Garcia en el seu pròleg, com correspon al jugador lingüístic sense por a la paraula i contra el temps del fonema sense frontera. Eixe baix continu en una obra amb la qual vol enganyar-se el això diuen que va ser i era. Una qüestió de valor. Ni pentagrama, ni poesia, ni dibuix ni assaig.”

sons compartits també proposa una sèrie de llocs comuns, de figures culturals i artístiques transversals, comparteix objectes sonors, i explora i experimenta on no existeixen les fronteres, ni els límits, sinó horitzontalitats vulnerables, sensibles i delicades, però sempre enriquidores, energètiques i molt vitals.

Il·lustracions de l’artista Carlos Maiques.

edictoràlia llibres i publicacions és un nou projecte editorial vinculat als processos creatius contemporanis. Radicada a la ciutat de València des de la seua creació el 2016, l’editorial sorgeix de la necessitat de pensar la creació,
els seus processos i eines, les seues aportacions i implicacions amb la vida quotidiana i els seus èxits i avatars en un moment de gran entusiasme per l’activitat artística i estètica.

edictoràlia poesia, dirigida pel músic, escriptor i editor valencià Josep Lluís Galiana, és una nova col·lecció centrada en la creació poètica, en les noves poètiques, en els seus processos i noves formes.

Aquesta sèrie de publicacions, que arrenca amb la publicació de sons compartits poemes, textos i pretextos pretén donar a conèixer les noves i novelles veus de la poesia valenciana. Una poesia que beu d’inesgotables fonts, no sols històriques i de llarga tradició, sinó també d’una important i precoç modernitat. Una poesia hereva de les avantguardes històriques, de la poesia sonora i visual, de la performance i l’art d’acció, del surrealisme i de les seues inconfusibles formes d’expressió.

 

RESSENYES

Antonio Luis Guillén

Se trata de un texto con un pálpito visual tan importante, que, en primer lugar, suena por la retina. Es una gran partitura visual de fuga. En ese primer sentido, es un texto realmente bello. Uno de esos frescos que pueden resucitar en infinitas formas.

En su sonar también es bello. Bello su idioma, en su fonésis, en lo que revela. Me queda claro en su incertidumbre: nos entedemos en lo profundo. Revela más que significa.

Creo que es un gran texto que, curiosamente, profundiza en un especie de grieta que tenemos en el texto de occidente, grieta en la que tú y yo estamos: el texto simultáneo y fragmentario: el texto que permite la Fuga. La parte final, a parte de la intertextualidad que afecta hasta a amigos comunes, (muy literalmente!), es una provocación extásica-política muy rica. Para releer. Releeré.

Me congratula leer mucha afinidad quasinirvánica en las experiencias sónicas que describe el autor, por otra parte: la hiperia del momento sonoro. Somos hermanos de ese mar también. Eso ya lo sabemos.

Pero confieso que los momentos del cotidiano erotismo cósmico y la reflexión del guardián del sueño… confieso que me ha gustado mucho ver eso en un texto así.

Enhorabuena. Me gusta leerte así: en la provocación anartista de una eterna haiku bulería.